30 d’abr. 2020




Dos segles de vigència té la realitat que descriu aquesta cançó. Les classes populars veiem, dia rera dia, com el neoliberalisme, l’especulació capitalista i tots els seus mitjans de control omnipresents són emprats per a mantenir-nos sotmeses, per a destruir la consciència de classe imprescindible per a la nostra lluita alliberadora. Estigmanització, perversió dels conceptes, neollengua metzinera, l'absència absoluta d’escrúpols envers la vida són inasumibles. Lament XIX, havia de ser un Lyric Video, però no podia ser només un lyric video; la densistat del text ho demanava, la textura de la cançó podria dificultar la seva total comprensió. Aquesta circumstància no ens havia d’impedir que el resultat fos devastador. Les imatges, el so i el text s’han complementat. El vedutisme de Piranesi, expressionisme i dogme per una banda. El drone, el doom i el grind, també el moviment obrer; luddisme, lluita de classes, sindicalisme, anarquisme. El conjur està servit, la supervivència i dignitat, mirar sempre enrera per a saber on anem. Sempre crítics, ingenus, per a no deseperar. Emocions. Segles XVIII, XIX i XX han empés aquest vídeo per al XXI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada